divendres, 9 d’octubre de 2015

En Record a l’Antònia Escalé mestra de Les Pinediques (1987-1998)

Escrit que li vàrem llegir quan es va jubilar a la nostra escola.
Durant el curs hem sentit moltes vegades:
-Sabeu on és l’Antònia?
I l’Antònia, que amb els anys s’ha anat tornant encara més polifacètica, podia ser a molts llocs. Podíem trobar-la al Parvulari, entre els més menuts, observant atentament les trajectòries dels cargols, a l’aula d’informàtica amb un grup d’alumnes cara a l’ordinador, a la seva classe fent llegir o bé donant els últims tocs al rei Carnestoltes, al Pessebre o al mural del “Dia de la Terra”, tant se val.
A partir d’ara també ens preguntarem:
-On deu ser l’Antònia?, però la pregunta tindrà un altre matís, amb un xic d’enveja, un pèl de xafarderia i un molt d’enyorança. El que més ens agradaria seria que, quan algú fes aquesta pregunta, una veu coneguda, la teva, ens respongués:
-Sóc aquí!
Estimada Antònia, sempre et recordarem. Ara que pots voltar a pler, endevinarem la teva essència contemplant la natura i et veurem entre les flors, les pedres, els arbres... i quan el sol vagi a la posta obsequiant-nos amb tons irisats que poc a poc es van apagant, recordarem que dorms en pau.
Escola Les Pinediques



3 comentaris:

  1. Quan veus que persones que havien format part de la teva vida passen a ocupar un espai només en el record t'adones de tot el temps que ha passat.
    I repetim : "QUANTS RECORDS AMAGATS ENTRE ELS PINS"
    Dolors

    ResponElimina
  2. Feia molts anys que no sentia a parlar d'ella, la vaig tenir molts anys de mestra. Núria.

    ResponElimina
  3. El vent fa caure les fulles i despulla els arbres...Recordo les tevés paraules quan deies: que lentament es pon el sol a la tardor.
    Mentres l'observo i l'assaboreixo anyoro tots els moments compartits.
    Dolors

    ResponElimina

El teu missatge serà visible quan un administrador del bloc l'aprovi. Gràcies per la paciència.