diumenge, 27 de març del 2016

Per en Nil

(...)
Un dia vaig pensar tant en ell que em van saltar les llàgrimes, vaig plorar molt, gairebé una nit sencera. I va ser precisament aquella nit, quan m'ennuegava amb les meves pròpies llàgrimes, que va aparèixer una fada just davant meu, al fons de la meva habitació. I allà hi havia la fada, il·luminada per un intens vapor de llum. Dempeus, al costat dels porticons de la finestra, menuda com un àngel. No feia més de quatre pams i no tocava de peus a terra.
Portava un vestit groc i una cinta de colors al cap. Ah!, i una vareta màgica amb la seva estrella de cinc puntes.
Què hi feia allà amb mi? Per què venia a veure'm? Sense esperar que jo li preguntés res, ella va dir:
-Sí, ja sé que no m'has cridat. Sóc jo que he volgut venir.
-Per què has vingut? -li vaig preguntar.
-Perquè conec el nen que busques. No et preocupis més per ell. Està bé. És un nen bo.
-Com ho saps?
-Ho sé perquè l'he vist estimar.
(...)

Fragment del conte EL COR DAMUNT LA SORRA, de Jordi Llompart. Ed Lumen

Tota la comunitat educativa està al costat de la família Cañellas Català.





4 comentaris:

  1. Un escrit molt maco i trist.

    Bruna Herrero Rifà

    ResponElimina
  2. sempre et recorderem nil

    quim muntal

    ResponElimina
  3. Mil gràcies a tots/es vosaltres per fer-nos sentir tan estimats.

    Tirarem endavant, segur.

    Família Cañellas Català

    ResponElimina
  4. sempre esteras amb nosaltres sempre et ricordare


    Berta

    ResponElimina

El teu missatge serà visible quan un administrador del bloc l'aprovi. Gràcies per la paciència.