SOVINT DIEM
Sovint diem això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.
Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l’horitzó,
llavis que xiuxiuegen.
Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.
Aquesta és la força que busquem,
l’amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.
Montserrat Abelló
(De Dins l’esfera del temps, 1998)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu missatge serà visible quan un administrador del bloc l'aprovi. Gràcies per la paciència.